Els quatre anys (2011-2015) del CE Sabadell a Segona Divisió van deixar moltíssims moments pel record. Sens dubte, una muntanya russa de sentiments que l’afició arlequinada va viure en primera persona.
El 28 de maig del 2011, el Centre d’Esports Sabadell va escriure un nou capítol en la seva història de club. Només 200 arlequinats van poder viure en directe l’ascens a Segona Divisió del conjunt dirigit per Lluís Carreras en aquell moment, però de ben segur que una ciutat sencera va cridar el gol de Marc Fernández a Ipurua des de Sabadell.
El retorn al fútbol de plata (2011-2012)
El retorn a la categoría de plata del fútbol espanyol va ser la 2011-2012. El Sabadell, evidentment, va apostar per mantenir Lluís Carreras a la banqueta i va fitxar nous jugadors per complementar una plantilla que, a priori, era suficient per jugar a Segona. Tot i això, la temporada no va ser gens fàcil, ja que les lesions van provocar que Carreras hagués d’innovar els onzes titulars quasi cada partit. A partir del març, l’equip va entrar en una dinàmica negativa que va condemnar els arlequinats a entrar a la zona de descens, on van estar fins a la penúltima jornada. No obstant això, el descens administratiu del Real Múrcia va afavorir els interessos del Sabadell, ja que per classificació va salvar la categoría en una última jornada d’infart.
lA POLÈMICA ENVAEIX SABADELL (2012-2013)
La temporada següent, el club va seguir apostant per Lluís Carreras al capdavant de l’equip tot i el patiment de la temporada anterior. A més, va aterrar un reforç de luxe en el mercat d’estiu que va canviar per complet l’història del club: Aníbal Zurdo. La temporada va començar molt bé, però a partir del març tot a donar un gir radical. Amb la permanència pràcticament certificada, el club arlequinat va estar envoltat de moltíssima polèmica a conseqüència dels tripijocs de partits. Abraham Paz i Pablo Ruíz, els dos centrals titulars, van ser el focus principal de les crítiques i aquesta situació va perjudicar molt el Sabadell. Un Sabadell, que per segona temporada consecutiva, va acabar demanant l’hora per no perdre la categoría en una última jornada de bojos a Guadalajara.
De l’infern a la glòria (2013-2014)
Després de dues temporades al capdavant de l’equip, el club va apostar per un nou entrenador. Miquel Olmo va assumir la responsabilitat de refer un equip que estava molt tocat i ja va demostrar les seves qualitats com a entrenador en la primera jornada de lliga guanyat per 4-0 a un Mallorca que venia de la Primera Divisió. Sens dubte va ser un any màgic i que, de ben segur, els arlequinats recordaran per sempre. L’equip va arribar amb opcions d’ascendir a Primera Divisió la penúltima jornada. Aquell 17 de maig del 2014 el Sabadell jugava a Zaragoza i més de 1000 aficionats arlequinats van tenyir de blanc i blau les grades de la Romareda. Finalment, el Sabadell s’ho va jugar tot en una última jornada històrica a la Nova Creu Alta davant del Recreativo de Huelva. No obstant això, la combinació de resultats no va afavorir el Sabadell i el club arlequinat es va quedar a les portes de la màxima categoría del fútbol nacional.
la temporada del descens (2014-2015)
La quarta temporada a la Segona Divisió va ser un autèntic horror. Res a veure amb la temporada anterior on l’equip es va quedar a les portes de la glòria. Tot i que el Sabadell va mantenir Miquel Olmo a la banqueta, els resultats no arribaven i, a la jornada 12 la direcció esportiva va fer fora l’entrenador. A partir d’aquell moment, la situació va empitjorar moltíssim. Les lesions també van perjudicar molt el Sabadell, que va haver de jugar molts partits amb jugadors del filial. Després d’una terrible temporada, el Sabadell va veure com l’Osasuna, que va venir acompanyat per més de 4000 aficionats a la Nova Creu Alta, va salvar la categoría a Sabadell. Quatre anys després, el conjunt arlequinat tornava al pou de la Segona Divisió B, categoría en la que encara milita.
Adrenalina Arlequinada 